Basilio Conbelarga

Les agències de viatges són un pou d’anècdotes. Encetem aquesta secció amb la que ens explicava una noia que va sentir la següent conversa: “¿Cómo me ha dicho que se llama el pasajero? Basilio, con ‘b’ larga” Endevineu a nom de qui es va emetre el bitllet? “Sr. Basilio Conbelarga

Pilas alicantinas

La crisi apreta i modifica el comportament de molts consumidors que, a banda de productes més econòmics, aposten també pel producte nacional. Aquest és el cas d’una senyora que a l’hora de triar el tipus de piles, argumentava: “yo compro las normales, que las alicantinas salen muy caras”

El guanya barçarà

La fe cega en la victòria culer ens ha deixat perles tan autèntiques com la d’un soci que va exclamar tot convençut abans d’un partit: “El guanya barçarà

Cebrón!

Tenim un amic que estava a punt de travessar el carrer tranquil·lament, quan un cotxe es va saltar el pas de peatons. Ell, tot alterat, només li va sortir cridar: “Cebrón! Que no has vist el pas de cabra?

Un ascensor d’hidrogen

Una companya de feina arriba un dia tota emocionada i ens comenta “M’he comprat un pis que té un ascensor impressionant: és d’hidrogen” … Davant la sopresa general i l’estupefacció de més d’un, i les cares de sopresa de tots, ella mateixa reconsidera … “Era d’hidrogen o era hidràulic?”

Me l’envies en Farenheit?

El millor de treballar en això de la comuncació és la riquesa d’anècdotes que pots viure. Una vegada, elaborant un dossier de premsa, un important client em va dir: diu el meu dissenyador que m’enviïs les fotos en Farenheit … uauuu.. sóna sideral. Em va saber greu socarrimar-les i vaig pensar: potser volia dir en Freehand, i així els hi vaig enviar.

Malgrat tot, ens vàrem entendre. Això sí que ho té la comunicació, que malgra tot, ens entenem.

 

Entrada 4

Aquest es un recull de les millors pífies, lapsus, errades i dislèxies dels nostres amics i coneguts. La única condició indispensable per aparèixer al nostre bloc és que l’anècdota sigui verídica.
Els protagonistes de les anècdotes apareixeran sempre amb pseudònim… no voldríem arriunar la reputació de ningú.

Començarem explicant que la frase que dóna títol al nostra bloc és d’una senyora, a la qual al preguntar-li “On és el seu fill, que fa dies que no el veig?” respon tota contenta “Està estudiant un hamster a Manchester“, i per acabar-ho d’adobar afegeix “Així, quan torni, podrà treballar de Freedom“.

Entrada 3

Aquest es un recull de les millors pífies, lapsus, errades i dislèxies dels nostres amics i coneguts. La única condició indispensable per aparèixer al nostre bloc és que l’anècdota sigui verídica.
Els protagonistes de les anècdotes apareixeran sempre amb pseudònim… no voldríem arriunar la reputació de ningú.

Començarem explicant que la frase que dóna títol al nostra bloc és d’una senyora, a la qual al preguntar-li “On és el seu fill, que fa dies que no el veig?” respon tota contenta “Està estudiant un hamster a Manchester“, i per acabar-ho d’adobar afegeix “Així, quan torni, podrà treballar de Freedom“.

Entrada 2

Aquest es un recull de les millors pífies, lapsus, errades i dislèxies dels nostres amics i coneguts. La única condició indispensable per aparèixer al nostre bloc és que l’anècdota sigui verídica.
Els protagonistes de les anècdotes apareixeran sempre amb pseudònim… no voldríem arriunar la reputació de ningú.

Començarem explicant que la frase que dóna títol al nostra bloc és d’una senyora, a la qual al preguntar-li “On és el seu fill, que fa dies que no el veig?” respon tota contenta “Està estudiant un hamster a Manchester“, i per acabar-ho d’adobar afegeix “Així, quan torni, podrà treballar de Freedom“.